Com fer una bona calçotada?, Pas a Pas
1- Reunir els ingredients.- Tants calçots frescos com volguem, una bona barbacoa o foc i un espai a l’aire lliure per disfrutar de la festa. És important escollir la llenya per fer la flama entre sarments de vinya, poda d’olivera o branques de pi.
- 2- La cocció
- Separar tots els calçots, un per un, i diferenciar-los per tamany.
- Passar-los pel filferro amb l’arrel, és important no tallar l’arrel ja que sino s’escaparan i perdaran qualitat de sabor.
- Posar-los al foc amb la modalitat del filferro té la facilitat de que es poden girar tantes vegades com vulguis i es queden cuits per igualtat.
- 3- Un cop al punt de retirar del foc.
- És aconsellable tenir unes estanalles a mà per treure els calçots del filferro i es procedeix a embolicar-los amb paper de diari. És aconsellable mantenir-los calents amb una manta o qualssevol estri que mantingui l’escalfor.
Història del calçot
Els calçots són una varietat de cebes tendres, cebes poc bulboses i més suaus, que s’escaliven calçant-les a mesura que creixen.
Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a la fi del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir per atzar un plat que a la primeria del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
De llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya. Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d’una salsa típica, la dita salvitxada, que és una salsa de tipus romesco.
Antigament només es cultivaven a la zona de Valls i als voltants, actualment s’ha estès per moltes comarques com la del Vallès.
Propietats alimentàries
La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s’ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticancerigens.
Mètode de Cultiu
El procés de cultiu d’aquest producte té dues fases diferenciades.
1 – La primera fase és l’obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d’any, es trasplanten les cebetes a l’entrada de primavera i s’arrenca el bulb a l’estiu.
2- La segona fase és l’obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s’han de calçar, és a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.
